15é llibre
La playa de los ahogados
Domingo Villar
445 pàg.
El mar retorna el cadàver d'un home a la platja, cosa que ocorre prou sovint als pobles mariners, i més en aquest, Panxón, poble de les Ries Baixes de Pontevedra, a la seua platja plena d'algues n'han aparegut molts.
L'inspector Leo Caldas, inspector de la comissaria de Vigo, amb el seu ajudant Rafael Estévez, hauran d'investigar aquesta mort, encara que tots creuen que s'ha suïcidat tot indica que no, que ha estat assassinat.

Mira si m'agrada aquest autor que m'he preocupat per saber si on transcorre la investigació era un poble real o no, i vés per on existeix i a més és igual que el descriu, un poble mort a l'hivern però superpoblat a l'estiu. Un poble mariner on abans la gent vivia del mar i ara viu dels estiujants.
M'encanta com escriu Domingo Villar, l'estiu passat vaig llegir la seua primera novel·la " Ojos de agua" i m'encisaren la història, la forma de escriure i l'ambientació perquè són realistes. Els personatges una meravella, ben caracteritzats amb unes particularitats reals:
l'inspector Leo Caldas: gallec, educat, cortés, entranyable, com quasi tots els gallecs que he conegut. El seu ajudant Rafel Estévez, aragonés, clar, directe, no compren el tarannà gallec, allò de respondre a una pregunta amb una altra pregunta, aquest fet fa que perda les caselles i actue de vegades d'una manera malament.
També m'agrada com comença els capítols, no amb un títol, ni tampoc amb un número, comença amb una paraula i tantes entrades com significats té; aquesta paraula la trobem en el capítol que encapçala. Se m'antoixa una forma original de fragmentar el llibre.
Espere amb ànsia el proper llibre.

Ben escrita, la lectura t'atrapa des del primer moment.
Em plantege, seriosament, de fer una ullada a aquest poble gallec, (la meua altra passió, viatjar) encara que sóc de l'est m'agrada molt el nord peninsular, no sé si per la vegetació, per la seua gent, però el visite prou sovint, no tant com volguera, però bé, es conformarem, no hi ha més remei.