22é llibre
El Alfabeto sagrado
Gemma Nieto
540 pàg.

Novel·la d'acció que comença a l'Iraq amb el robatori d'un atuell pertanyent als mandeos, secta gnòstica més antiga que el cristianisme, abocada a la seua desaparició en ple segle XXI gràcies a la intransigència religiosa.

Bagdad, Cambridge, Egipte i Jerusalem són els escenaris on un investigador,Victor Lavine i un grup de dolents encapçalat per un catedràtic d'arqueologia anglés,van buscant el tresor dels mandeos . 

Llibre curiós, molt ben documentat, alhora que segueixes la trama de la novel·la aprens sobre una secta de la que mai havia sentit parlar. Molt entretingut a l'estil de les pel·lícules de l'Indiana Jones.

Frases que m'han agradat especialment:

• La gent inculta sol buscar un boc expiatori per als seus propis errors i el troba en els grups minoritaris i en les altres religions.
• L'home no posseïx la seua pròpia vida i, per tant, no ha de negociar amb ella.

Enllaç interessant:

http://www.gfbv.it/3dossier/me/mandaeer-es.html

21é llibre
El ladrón de meriendas
Andrea Camilleri
237 pàg.
Altre cas del comissari Salvo Montalbano, i altres dues vesprades que se m'han escapat llegint, hi ha que vore que ràpid passa el temps llegint els llibres del Camilleri.

M'encanten. Els seus casos, els seus companys de treball, Catarè, Mimi, Fazio..., el seu poble, sa casa, la relació que té amb la seua núvia, Livia, tot està descrit i caracteritzat fil per randa. Però sobretot m'encanta la gastronomia, tot allò que es menja t'ho descriu tan bé que se te fa la boca aigua. Li passa com a Pepe Carvalho, el detectiu de Montalban, és un gran gurmet i un bon vivant, dos característiques que també trobem als casos de Costas Jaritos, el detectiu creat per Petros Màrkaris. Per a mi, des que comencí llegint a Montalban i fins ara, són, tots tres, Carvalho, Montalbano i Jaritos, els personatges de novel·la negra més autèntics, més quotidians, més humans, més reals, com si els conegueres de sempre, com si te'ls pogueres trobar al girar qualsevol cantó.

No puc oblidar tampoc Petra Delicado, la meua detectiva preferida.

Sinopsi: un home apareix assassinat a l'ascensor de sa casa, un tunisià mor en un vaixell pesquer. Dos successos aparentment independents però amb una connexió, una tunisiana, Karima que ha desaparegut. Montalbano es fa càrrec de la investigació, a més del fill de Karima, de qui s'encapritxa la seua núvia Livia.

Ojalà Camilleri escriga molts més llibres de Montalbano, sino em tocarà rellegir-los una i altra vegada, perquè disfrute molt amb ells.

Si vols fer-te seguidor/a de Camilleri punxa l'enllaç.:

• 
  
  http://www.vigata.org/

20é llibre
La vida en l'abisme
Ferran Torrent
220 pàg.

Sinopsi: Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l'època en una partida 'històrica'. Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els 'amarradors', 'joqueros', i 'cremaors' de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur.

M'agrada aquest autor, escriu bé i a més es llig molt ràpid;  m'agrada perquè les seues històries passen al costat de ma casa i eixa proximitat fa que et siguen creïbles, a més passen en un temps també viscut per mi.  M'ha fet recordar les moltes vesprades i nits que passavem les amigues al Richton, el pub d'un bon amic, jugant al set i mig (Sempre ens deia: "ja teniu la timba muntada? Qualsevol dia ha de vindre la guàrdia civil i ens tancarà a tots) En aquella època una amiga i jo, que ens ha agradat jugar a cartes sempre, estàvem conjuminades per traure'ls tot els diners a la resta, i ens eixia molt bé, hem sopat moltes vegades de franc. Bé ara sols ens queda el record i la partida de bingo en família el dia de Nadal, tres o quatre hores de joc i de rises, allò que fa que ens juntem encara tots els que quedem i recordem als que ja no estan.

19é llibre
El misterio de la casa roja
A.A.Milne
92 pàg.

Fou escrita el 1949, i es nota. Encara que hui en dia es publique molt de llibre de misteri i assassinats, els autors que van ser escollits quan s'edità aquesta col·lecció del "Circulo del Crimen"   ( James M. Cain, Ellery Queen, Rex Stout, Chester Himmes, Simenon, i un llarg etcètera)  tenien un saber fer molt bo, les històries que contaven t'atrapaven de seguida, intentaves esbrinar qui era l'assassí, que mai resultava ser qui tu pensaves; els personatges estaven molt ben definits i te n'adonaves que allò que era important era la investigació, el perquè, el com i el quan.

Hui no, la descripció del mort és molt més detallada, els crims que es descriuen són aterridors, per al meu gust, una miqueta "gore". Sóc de les que s'estima les pel·lícules de Hitchcock on la trama i la posada en escena era el que més t'atreia

Sinopsi: El misteriós germà, l'ovella negra de la família, torna d'Austràlia a visitar al seu estimat i ric germà Mark. Però només arribar troba la mort d'un tir en el cap i Mark desapareix. Tot sembla molt clar. Potser massa, en opinió de Anthony Gillingham, que inicia pel seu compte una emocionant i perillosa carrera de detectiu aficionat, seguint el mètode del Holmes, fins i tot sempre l'acompanya el seu Watson particular. M'encanten les frases que comencen "Supongamos que...".

Novel·la distraguda que et fa passar una bona estona, curta, sentadeta al solet a la terrassa.
L'autor d'aquesta novel·la és molt més conegut per ser el creador del personatge infantil Winnie the Pooh.

18é llibre
Egidio el granjero de Ham
J.R.R. Tolkien
92 pàg.
Entre molest i endormiscat Egidio, un afable granger, enfilà un bon dia cap als pujols, disposat a confirmar la notícia de la presència d'un gegant en les seues terres. Un bon esglai, un tir fortuït i la fugida del gegant al creure que li havien picat els tàvecs, posarien fi a la invasió al mateix temps que donava començament una absurda història: Egidio el granger de Ham, s'havia convertit en un heroi.
Tercer llibre de Tolkien que cau a les meues mans i que m'atrapa. Una llegenda, una fàbula, un conte, no sé com qualificar-lo però la seua lectura m'ha fet passar una bona estona. Els móns de Tolkien són sempre fantàstics i t'ho cregues o no, són molt reals. A este li va molt bé aquella frase que diu: " Cria la fama i gita't a dormir".

17é llibre
El curioso incidente del perro a medianoche
Mark Haddon
268 pàg.
Christopher Boone és un adolescent de 15 anys que una nit descobrix a Wellington, el gos de la seua veïna, assassinat i decideix exercir de detectiu , imitant a Sherlock Holmes, el seu detectiu favorit, i donar amb el culpable, decisió que li durà a descobrir alguns secrets de la seua pròpia família que mai haguera sospitat.
Farà cosa de 4 anys, Marcos, el fill de la meua amiga Ami, duia aquest llibre i em digué que li agradava molt, el poc que havia llegit, a mi em va cridar l'atenció el títol.
Passà el temps i al "reto 2009" el vaig vore recomanat per un dels retòfils, però com que ja havia triat les recomanacions no vaig voler canviar-les, divendres aní a la biblioteca i el vaig vore, sense dubtar ni un segon l'agafí i ací estic llegint-lo com si m'anara la vida. En un panorama actual on la majoria de llibres són de misteris i assassinats, aquest és ben diferent. Preciós, diferent. fresc i  de fàcil lectura. El protagonista és qui està escrivint el llibre, un xaval "especial" amb "necessitats especials" com ell diu, amb un llenguatge senzill i directe, utilitza, sobre tot, oracions simples i això fa que el ritme de lectura siga ràpid, ahir vaig llegir 160 pàgines d'una tirada, i em dol llegir-lo tan de pressa perquè s'acabarà massa prompte i estic disfrutant moltíssim.
En ma vida havia llegit un llibre amb tantes i gregues.
Gràcies als reptes de la Meri he descobert llibres i autors que en la vida haguera llegit, uns m'han encantat i m'he fet adicta a ells, altres al contrari, no els tornaré a llegir en ma vida.

16é llibre
Muerte en Estambul
Petros Márkaris
239 pàg.
Després de les noces civils de la seua filla Katerina, el comissari Kostas Jaritos decideix prendre's uns dies de descans i viatjar amb Adrianí, la seua temperamental dona, a Istanbul, ciutat estretament relacionada amb la història de Grècia. Barrejat amb centenars de turistes, Jaritos es llança a admirar esglésies, mesquites i palaus mentre degusta la gastronomia del lloc i discuteix no només amb la seua dona sinó també amb els membres del grup amb el qual viatja. No obstant això, tot es torç quan alguna cosa aparentment tan nimia com la desaparició d'una anciana en un poble de Grècia es converteix de sobte en un cas d'assassinat, doncs informen a Jaritos que han trobat mort a un parent d'aqueixa anciana... i que aquesta es dirigeix a Istanbul. Jaritos haurà de treballar braç a braç amb el suspicaz comissari turc Murat, i anirà internant-se en la menuda comunitat que conformen els grecs que encara, després de l'èxode massiu que van protagonitzar en 1955, romanen en la ciutat.
Molt de l'estil de Márkaris, aquesta novel·la no m'ha defraudat gens, és tan bona com totes les altres que ha escrit aquest autor, que junt a Camilleri és dels meus estrangers favorits, sempre unix treball amb família, i encara que moltes voltes acaba dels nervis per aquesta unió tot li ix sempre redó.
Això sí he trobat a faltar el Dimitrakos, diccionari que utilitza sempre que vol conciliar el son i es troba atabalat. Però és clar quan u se'n va de viatge no s'emporta precisament un diccionari a l'equipatge, ara que si fóra la seua esposa qui l'utilitzara segur que li l'hauria fet agarrar.