Libros de Luca.
Mikkel Birkegaard
549 pàg.
"Tots els amants dels llibres saben del PODER de la paraula escrita, però no s'imaginen fins a on pot arribar".
En el cor de la ciutat de Copenhague hi ha una antiga llibreria de vell amb un curiós nom: LIBRI DI LUCA. Per fora és una simple llibreria, però per dins és la seu d'una societat secreta de lectors i amants dels llibres, la Societat Bibliòfila, composta per persones amb poders per a influir en els sentiments i pensaments dels altres, a través de la lectura…
Luca Campelli no només és el propietari de la llibreria, sinó també el dirigent de la societat. Però mor en estranyes i violentes circumstàncies i serà el seu fill Jon, jove advocat que feia 20 anys que no veia el seu pare, qui s'haja de fer càrrec del negoci familiar. Jon descobrirà arran d'aquesta tràgica mort que també té poders com Lector, com membre de la societat, i haurà de detenir als membres escindits que estan usant la seua influència per a fer el mal.
"Sense lectors, els textos no diuen res. Necessiten, al menys, un lector. Aleshores segurament parlen. I com... No solament parlen , també murmuren, fins i tot alguns criden".
Totes aquestes paraules que has llegit són aquelles que em feren comprar aquest llibre (per cert que fa 2 dies vaig saber que estava a la biblioteca i m'entrà una ràbia... ). Sempre m'he considerat una bona lectora i pareixia que si no el tenies, no sé, com que no ho eres o com que et faltava alguna cosa.
M'esperava alguna cosa més d'aquest llibre, no m'enganxà fins la pàgina 150, però... quan pots soltar un llibre i començar-ne un altre... la cosa falla. El comencí en gener i mentres l'he llegit, n'he llegit quatre més... Crec que passaré una temporadeta llarga sense llegir cap nòrdic. N'estic una miqueta farta, tant de "misteri" cansa.
Sí que és veritat que un llibre és un gran "amic" que et fa passar una estona molt bona, però haguera pogut aprofitar els diners i comprar qualsevol altre llibre, saps què? " a lo hecho, pecho". Al menys el final m'ha agradat, un poc irreal, no t'ho acabes de creure però bé: conte contat, conte acabat.
"Llegir és un viatge sense termini i a més sense eixir de casa". Per tant, a continuar viatge i vorem si la pròxima estació resulta més entretinguda.
