6é llibre

Más allá, a la derecha
Fred Vargas
284 pàg,
Mentre vigila la finestra del fill d'un diputat, el ex policia Kehlweiler descobreix un fragment d'os humà entre els excrements d'un gos… Obsessionat pel cas, inicia una investigació que li duu a Port-Nicolas, un poble perdut en la recòndita Bretanya... Allí, cada detall pot ser una pista, cada rostre, el d'un sospitós... De qui era l'os? Hi ha hagut un assassinat?.
Sorprenent, aqueixa és la paraula que millor defineix a Louis (Ludwig) Kehlweiler, un ex policia que solament amb veure un os sap dir de quin es tracta, en aquest cas de la tercera falange d'un peu de dona. Increible però cert. I a partir d'ací et munta una història que ni Sherlock Holmes en els seus millors temps. M'ha agradat, he gaudit de la seua lectura i encara que bastant irreal, poguera ser certa, de casos més rars s'han vist. Fred Vargas és genial creant històries.

5t llibre

En Canarias se ha puesto el sol
Jordi Sierra i Fabra
299 pàg,
"Premi Ateneu de Sevilla 1979"
1985.
Situació de guerra civil en l'arxipèlag canari, els independentistes estan en contra del "colonialisme d' Espanya" i el govern de Madrid, després d'unes eleccions guanyades per la dreta, envia l'exèrcit a les illes.
En Barcelona un grup de terroristes segresta un tren procedent de la central nuclear de Vandellós, que transporta material radiactiu, i amenaça amb volar la ciutat si no s'alllibera els tres líders independentistes canaris que estan a punt de ser ajusticiats a Madrid, són els responsables de l'atemptat, al Santiago Bernabeu, que acabà amb la vida de 7.000 persones...
Implicats en aquest assumpte, tot el món: Argelia, Líbia, Estats Units, tots mirant pels seus interessos, tots volent aprofiter-se de la posició estratègica de les Canàries i mentrestant la gent canària patint les injustícies dels enfrontaments entre els partidaris de l'independentisme i els que volen continuar sent espanyols.
A més d'açò l'angoixa d'uns pares pel futur imminent dels seus fills.
Tota l'acció transcorre en tan sol dos dies el 9 i el 10 d'octubre.
Llibre molt ben escrit, ben organitzat i que et manté en suspens mentre el lliges: àdhuc sent de ficció tots els fets són creïbles, encara que no desitjables.
M'he sentit atrapada en les seues pàgines els breus dies de lectura.

Reto 2010

Hui ha començat de nou el Repte que ens proposa la Meri. De nou faré anar a la bibliotecaria de cul per tal que em trobe els títols que em fan falta, gràcies que és molt bona persona i no es queixa,
Et deixe l'enllaç del Repte per si et fa inscriure't

http://www.meribelgica.com/reto2010/index.php
A llegir s'ha dit.

4t. llibre

Aurora Boreal
de Asa Larsson
384 pàg.
El cos de Victor Strandgård, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església en Kiruna, una ciutat del nord submergida en l'eterna nit polar. La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i la sospita recau sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seua amiga d'infància, l'advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que regressa a la seua ciutat natal disposada a esbrinar qui és el veritable culpable. Durant la investigació només conta amb la complicitat d'Anna-Maria Mella, una intel·ligent i peculiar policia embarassada. En Kiruna molta gent sembla tenir una mica que ocultar, i la neu no tardarà en tenyir-se de sang.
Bé hui l'he començat. Té molt bones crítiques, però això no se sap mai. Ja vorem.
Bo, acabat i t'he de dir que tampoc està tan malament com deien alguns als seus blocs, personalment m'han agradat molt més els de la Camilla Läckberg. Jo no sé que em passa però quan he llegit aquest llibre, els de la Camilla i la sèrie Millenium el fred no me l'he llevat de damunt, tot amb tanta neu, el vent, la pluja i tot el que descriuen em fan sentir un fred que sobrepassa amb molt al que puga sentir físicament.
Crec que sí, em llegiré el segon d'aquesta dona. però una miqueta més endavant.

3r. llibre

El Hombre que plantaba árboles
de  Jean Giono
62 pàg.

Una paràbola sobre la relació entre l'home i la naturalesa, una història exemplar sobre la capacitat humana per a arribar a qualsevol objectiu que es plantege.
Durant un dels seus passejos per la Provença, l'escriptor francès Jean Giono va conéixer a una persona inoblidable: un pastor solitari i afable, de poques paraules, que gaudia d'una vida tranquil·la i reposada, entre ovelles i gossos. No obstant això, sota la senzillesa i la solitud en la qual viu, aquest home està complint una immensa labor, una acció que haurà de canviar la faç de la seua terra i la vida de les generacions futures.
Un luxe de llibret. Curt, amè, de fàcil lectura i un exemple a seguir. Si totes les persones férem com el protagonista, altre gall ens cantaria.
Molt recomanable. Per a totes les edats.

Fem història 2... Reto 2009

Gener de 2009. Inici d'un nou repte. Aquest, la Meri, l'ha fet ben complicat, és una partida de pòquer, on hem d'anar completant unes partides:

• Escalera de RETO.
• Escalera de PUNTS CARDINALS.
• Escalera de ELEMENTS: Aigua, Aire, Terra i Foc.
• Escalera de GÉNERES: Poesia, Teatre, Novel·la i Assaig.

Cada escalera consta de 4 cartes temàtiques + 1 comodí (on pots llegir el llibre que vols).
Quan  completes les 4 escaleres has conseguit el Full. (20 llibres)

• Escalera de Pecats Capitals

Quan completes les escaleres ( 27 llibres ) i per completar el Repóquer havies de llegir 7 llibres més recomanats per la resta de participants.
Total que al finalitzar-lo t'has llegit 34 llibres sense adonar-te'n. No està malament.
http://www.meribelgica.com/reto2009/llibresUsuari.php?idUsuari=17
Entre els llibres que més em van agradar:

   

Com que el Repte el vaig acabar a juny i tenia tot l'estiu per davant, abans d'acabar l'any m'he llegit 74 llibres en total. Ni més ni menys que 22.999 pàgines (Comencí a apuntar-les quan comencí el Reto).

I ara ací estic esperant el RETO 2010, amb un ànsia incontenible. Mentres tant ... vaig llegint.

2n Llibre
Madrás bajo la lluvia
Samina Alí
Col·lecció: Vivencias de Mujer
329 pàg.
Enmig de la calor i del soroll de Haiderabad, Laila, una jove que ha crescut en Estats Units, i la seua mare, s'apressen pels carrerons de la ciutat cobertes pels vels dels seus xadors. Tan sols falten dos dies per a les noces de la xica, però ella es nega a contraure matrimoni, pel que la seua mare creu que està posseïda pels dimonis i que necessita ajuda de l'alim, un remeier místic. Després de tot, cap dona en el seu sa judici rebutjaria a un espòs. Finalment, aclaparada per la pressió familiar, accedeix a conèixer al nuvi i als seus parents i se celebren les noces. Després de la cerimònia els jovençans emprenen viatge a Madrás, al mateix temps que el monzó, inclement, comença a assotar les cases i les vides dels seus habitants i els joves esposos, i Laila veurà com la incessant pluja destapa secrets fa temps oblidats.
Una novel·la delicada, màgica i evocadora, en la qual Samina Ali explora el camí cap al coneixement propi de Laila, una protagonista inoblidable.
Vaig llegint i m'imagine la pel·lícula a l'estil Bollywood. M'encanta.
Ja l'he acabat i no és més que altre llibre que ens conta una història sobre una de les moltes dones invisibles, dones que són menyspreades, abandonades, ignorades, i no solament pels homes sinó també per altres dones que, igual que ella són "invisibles". No està malament, però en el meu cas m'encenc cada vegada que llig un d'aquests testimoniatges i em seguisc preguntant com és possible que encara seguisca açò succeint i que la resta del món ho consentisca.

1r. Llibre

La Sociedad Literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

303 pàg.

Gener de 1946: Londres emergeix de les ombres de la segona guerra mundial. L'escriptora Juliet Ashton troba la carta d'un desconegut, un nadiu de l' illa de Guernsey, a les mans del qual ha arribat un llibre de Charles Lamb que va pertànyer a Juliet. A mesura que Juliet i el desconegut intercanvien cartes, ella es queda atrapada en el món d'aquest home i els seus amics, que resulta ser un món meravellosament excèntric.

Aquesta novel·la ostenta una galeria de personatges profundament peculiars, tots amants de la literatura, que intenten sobreviure a l'ocupació nazi organitzant reunions de lectura sobre novel·les clàssiques, al voltant d'un pastís de creïlla.
El vaig vore recomanat en un blog i em va cridar l'atenció l'estrany títol, a més molt llarg.
Em queden unes 40 pàgines i no vull que s'acabe! És una preciositat, ben escrit, intel·ligent, de riure, de plorar, de llegir i rellegir!
Encara que és una novel·la, no té capítols, està estructurada de forma epistolar, els personatges els coneixes per les cartes que li envien a la protagonista. Entre tots creen un víncul que els acompanyarà per sempre.
Al començar el llibre em passà una cosa molt estranya: creïa que estava violant la intimitat d'algú al llegir el seu correu, però poc a poc vas fent-te a l'estructura de carta i notes que et captiva i enganxa i eixa sensació , que tenia en un principi, desaparegué i comencí a disfrutar amb la lectura de cada una de les cartes i tinc la sensació que els conec, o que m'agradaria coneixer-los, anar al seu poble i passejar per on ells passegen, inclús tastar un tros del pastis de pela de creïlles que preparen per menjar-se'l en les reunions del club de lectura del qual formen part.

Fem història...reto 2008

Com contava en l'entrada anterior el cuc del blog m'entrà a l'inscriure'm al RETO 2008, recorde que vaig disfrutar molt cada vegada que aconseguia un llibre, des d'ací vull donar les gràcies a Tere, bibliotecària d'Alcàsser, que em va ajudar a trobar els llibres que necessitava. Quan ja en portava llegits uns quants, n'havíem de llegir un de cada país de la UE, 27, pensí en anar fent-me una llista i així controlar els que tenia i els que em faltaven, com a resultat esta és la llista final del llibres que vaig llegir en aquell repte http://www.meribelgica.com/reto2008/llibresUsuari.php?idUsuari=76

Alguns m'agradaren, altres no seran mai més companys meus de lectura

Comencem

I per on comence, bé lògicament pel principi. Tot començà a finals del 2007, estava en internet buscant alguna resenya o comentari del llibre" Hi ha un nen al lavabo de les nenes" i vaig tropessar amb un blog que tenia per títol "Pies Raros", comencí a llegir-lo i em va enganxar, no sé qui l'escriu, però m'agrada. Des d'aquest vaig botar a un altre :"Pies para Quiosquero", molt ingeniós i amb comentaris molt divertits. Bé d'un aní botant a un altre i ara la llista de favorits és llarguíssima.
Va ser al febrer de 2008 quan, al blog de Pies Raros vaig vore l'anunci del RETO 2008 de Meribelgica, entrí i de seguida em vaig inscriure (havia trobat allò que sempre havia anat buscant: gent que llig tant o més que jo), la cosa es que em vaig adonar que moltes de les persones que participaven feien comentaris als seus blogs i això em despertà un sentiment que em produïa molta angoixa: ENVEJA, tenia enveja de tota eixa gent que podia dir tot allò que pensava sobre els llibres que llegia i em vaig proposar de fer jo el mateix. Clar era un bon propòsit però...Per on començar? A qui demanar ajuda? Ja està li ho preguntí al Google (tot li ho pregunte al mateix, li pregunte fins i tot com fer pastissos) i com no! em va donar la resposta!. I ací estic fent un poc el mico i investigant com funciona açò. Per ara és una pàgina plana, però com deia ahir aquesta criatura creixerà i creixerà, fins que alcance la majoria d'edat.
Cada dia vaig a escriure un poc, i també aniré investigant per anar omplint-la.
Un B7 i fins demà.

Propòsit que cumpliré

Si, hui és el dia que comence a escriure. Llegir ja ho faig molt de temps, però escriure sempre ha sigut un repte mai començat, i per fi hui comence.
No escric per a ningú, sols per a mi; és una criatura pròpia que anirà fent-se gran i que alimentaré amb totes aquelles lectures que faig... tal volta les comente, tal volta sols escriga allò que posa en la tapa, però tant em fa. Total sols vaig a llegir-ho jo.