La vieja del molino de aceite
Santiago Lorén
Premio Ateneo 1984
248 pàg.
Mediavilla del Duque, Pepe, estudiant de 4t de Medicina, passa l'estiu en aquest menut poble on tots es coneixen, Una nit una vella veïna seua cau des de la finestra del seu dormitori. Cau o la llencen?. Així arranca la novel·la.
Aquest és un dels molts llibres que guardava en els prestatges de ma casa. Va obtenir el Premi Ateneu de Sevilla en 1984 i Perquè el tinc? simplement perquè fa molts anys va aparèixer per casa el comercial de llibres de torn que amb les seues dolentes arts, i la teua falta d'experiència ( encara que ara sé que va succeir per no saber dir que NO, la joventut, ja se sap) fa que compres, a còmodes terminis, un munt de llibres; alguns els he llegit, uns altres, com aquest mai em van cridar l'atenció.
Enguany m'havia proposat llegir els pendents, no tots, són molts, i al veure les regles del REPTE 2010 em vaig alegrar i vaig començar a comptar caràcters, 24 en té el títol, així que vaig començar la seua lectura.
Després d'un any llegint novetats i amb un empatx grandíssim de literatura nòrdica, la lectura d'aquesta novel·la ha estat com quan et prens unes sals de fruites després d'un gran àpat, un gran plaer, Plaer per la lectura de bon vocabulari, de frases ben construïdes, per la trama, que encara que senzilla, t'atrapa, pel record dels temps passats (la trama es desenvolupa en l'any 1981, any fatídic per a Espanya doncs va patir la major intoxicació alimentària de la seua història, el cas de l'oli de colza), però un bon any per a mi, vaig acabar la carrera, em vaig posar a treballar...
Alguns potser la troben massa fluixa però a mi m'ha encantat i l'he llegida d'allò més a gust. Confie que la majoria de llibres que llegiré enguany m'ho facen passar tan bé com aquest llibre, van a ser-ne molts del Premis Ateneu i Planeta. Ja vorem.
