M
Lolita Bosch
120 pàg.
M nunca jugará al baloncesto de forma profesional. Tampoco podrá estudiar Veterinaria. Nunca volverá a ver a su mejor amigo. Jamás sabrá que le gusta a una chica de su clase. Tampoco celebrará su 17 cumpleaños. Su padre lo asesinará de un disparo en el pecho 18 horas después de que empiece esta novela.
Què es pot dir d'un llibre que porta aquestes paraules de contraportada? L'he llegit perquè vaig vore que altres persones l'havien llegit per al Repte, i com no vaig poder amb la lectura de Q, de fet el vaig abandonar en la fulla 120, el demaní a la biblioteca per poder llegir un llibre el títol del qual té només un caràcter.
És cruel, molt cruel, però és la realitat d'algunas persones. En ma vida he plorat tant com quan el llegia anit, les llàgrimes no em deixaven continuar llegint, fins i tot ara, mentres escric estes paraules unes llagrimes amargues m'omplin els ulls. Com és posible que açò passe? Com és possible que ho consentim?. No puc continuar. una gran pena se m'ha instal·lat al cor i no puc continuar escrivint. Ho sent molt M, ho sent per tots i totes les M que pateixen aquest tractament.
