GRIS
Manuel Joan i Arinyó
124 pàg.
Com no he trobat a la xarxa cap imatge del llibre, i l'escàner no em funciona, m'he permés inserir aquesta foto baixada d'internet ( "antrenet" que diuen les meues "iaies" de classe) perquè m'encisa quan el cel està d'aquest color,
encara que els dies de pluja em semblen depriments, al menys si has d'eixir de casa.
Recull d'històries variades amb què va guanyar el Premi Narrativa Vila de Canals el 1984. Li ha donat un tractament a la llengua que l'ha enriquida, i a més hi ha unes frases a la contraportada que diuen: " el català que possiblement es parlaria al País Valencià si forem un poble normal". Una veritat com el puny. Ja ho diem els de La Figuera: haurà de tornar el "Tio Canya", amb gaiato i tot, i començar a gaiatades a tots aquells que menyspreen allò que ens identifica com a POBLE.
Bé i tornant al llibre, que és el motiu d'aquest escrit, hi ha quatre apartats:
- Gris: dóna tìtol al llibre i tracta de les vivències d'un policia nacional (un gris) destinant a Euskadi. Està molt bé i té unes frases molt encertades: "En els pobles pareix que els esquemes tendeixen a repetir-se cíclicament"." L'home no pot rebaixar-se fins a tal extrem de mesquinesa, de no tenir ni un sol somni, una il·lusió".
- Llir entre cards: l'amor des de la llunyania, platònic." Cruel despertar el de l'amant que creu dormir en llit d'amor i es desperta amb deessa Solitud per tota companyia".
- Examen final: xiques que s'alliberen dels pares per primera vegada per viure en un pis d'estudiants i van topant-se amb els entrebancs de la vida.
- La Ploranera: el poeta malda per destruir el malefici que pesa sobre el destí col·lectiu de la seua nació.
