8é llibre

Pequeño teatro

Ana María Matute

Premio Planeta 1954
283 pàg.
"Oiquixa era una pequeña población pesquera, con callejuelas azules, casi superpuestas y unidas por multitud de escalerillas de piedra. Parecían colgadas unas sobre otras, porque Oiquixa había sido construida en una pendiente hacia el mar. Una sola calle, ancha, llana, atravesaba el poblado y recibía el pomposo nombre de kale Nagusia, porque en ella se elevan orgullosas las casas importantes de la localidad. Kale Nagusia avanzaba, avanzaba hasta convertirse en un camino largo y estrecho que se adentraba en las olas. Lo remataba un viejo faro en ruinas, cuya silueta se recortaba melancólicamente sobre el color del mar. Cuando llovía, parecía resbalar un llanto nostálgico sobre sus piedras...
Així comença aquest llibre que l'autora va escriure quan tenia només 17 anys.
El títol fa referància als xicotets teatres de titelles (un dels personatges secundaris es dedica a fer titelles i representacions per tal de guanyar-se la vida) on sempre hi ha algú que es dedica a moure els fils i fer que els ninotets facen allò que és convenient en eixe moment.
Els personatges, molt ben caracterizats, destil·len malenconia i tristor, només un, el protagonista, Ilé Eroriak, un adolescent orfe és l'únic que sempre té a la boca un somriure encara que tots es burlen d'ell precisament per això. Kepa Devar el propietari del Gran Hotel Devar, Aránzazu Antía, que es va casar amb ell sense estimar-lo; Zazu, la jove filla que fuig de l'amor però no del plaer,i que encara que les xiques pensen que es lletja, totes l'envegen; Marco, el foraster misteriós i ros, amb el cap ple de somnis, que intriga i sedueix els habitants de Oiquixia, fins a a les mateixes germanes Antía, unes dones amargades i rígides... són part dels personatges que ens acompanyaran i ens faran gaudir de la funció.