Caín
José Saramago
189 pàg.
La història comença amb adam i eva al paradís... així és, i a partir d'este punt comença a narrar d'una manera magistral tota la història d'un dels fills de la parella CAÍN, que després de matar el seu germà ha de recórrer els camins sense rumb fix com a càstig; en aquest periple es trobarà amb situacions que es descriuen a l'antic testament, pegant bacs per allò que sembla una màquina del temps, veu el passat i el futur, però vivint-los com si foren present sent ell part de la història.
Mentres el llegia recordava les classes de història sagrada que tant s'estilaven al col·legi de monges on estudí de xicoteta. les monges te les contaven com si haguesen ocorregut de deveres i et quedaves meravellada, com no, uns homes que són capaços de tirar a terra les muralles d'una ciutat nomé tocant unes trompetes, sodoma i gomorra, el sacrifici d'isaac A MANS DEL SEU PARE, era tot tant aborronador, que ara quan ho lliges en paraules de Saramago, geni contant-te històries, penses: "Açò és més lògic, no pot ser que un pare haja de matar el seu fill per provar la seua fe".
És una novel·la molt bona, i qui vullga vore més enllà i criticar l'escriptor és molt lliure però no és més que això: una història, narrada molt bé això sí, amb uns tocs d'humor que et fan riure moltes voltes.
Dóna gust llegir llibres com aquest més que siga pel bon vocabulari que conté, he llegit paraules que sols he trobat als llibres d'escriptors com Saramago de la vella escola.
Com sempre, genial, magistral, irònic, i em quede curta.
