El ladrón de meriendas
Andrea Camilleri
237 pàg.
Altre cas del comissari Salvo Montalbano, i altres dues vesprades que se m'han escapat llegint, hi ha que vore que ràpid passa el temps llegint els llibres del Camilleri.
M'encanten. Els seus casos, els seus companys de treball, Catarè, Mimi, Fazio..., el seu poble, sa casa, la relació que té amb la seua núvia, Livia, tot està descrit i caracteritzat fil per randa. Però sobretot m'encanta la gastronomia, tot allò que es menja t'ho descriu tan bé que se te fa la boca aigua. Li passa com a Pepe Carvalho, el detectiu de Montalban, és un gran gurmet i un bon vivant, dos característiques que també trobem als casos de Costas Jaritos, el detectiu creat per Petros Màrkaris. Per a mi, des que comencí llegint a Montalban i fins ara, són, tots tres, Carvalho, Montalbano i Jaritos, els personatges de novel·la negra més autèntics, més quotidians, més humans, més reals, com si els conegueres de sempre, com si te'ls pogueres trobar al girar qualsevol cantó.
No puc oblidar tampoc Petra Delicado, la meua detectiva preferida.
Sinopsi: un home apareix assassinat a l'ascensor de sa casa, un tunisià mor en un vaixell pesquer. Dos successos aparentment independents però amb una connexió, una tunisiana, Karima que ha desaparegut. Montalbano es fa càrrec de la investigació, a més del fill de Karima, de qui s'encapritxa la seua núvia Livia.
Ojalà Camilleri escriga molts més llibres de Montalbano, sino em tocarà rellegir-los una i altra vegada, perquè disfrute molt amb ells.
Si vols fer-te seguidor/a de Camilleri punxa l'enllaç.:
