La vida en l'abisme
Ferran Torrent
220 pàg.
Sinopsi: Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l'època en una partida 'històrica'. Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els 'amarradors', 'joqueros', i 'cremaors' de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur.
M'agrada aquest autor, escriu bé i a més es llig molt ràpid; m'agrada perquè les seues històries passen al costat de ma casa i eixa proximitat fa que et siguen creïbles, a més passen en un temps també viscut per mi. M'ha fet recordar les moltes vesprades i nits que passavem les amigues al Richton, el pub d'un bon amic, jugant al set i mig (Sempre ens deia: "ja teniu la timba muntada? Qualsevol dia ha de vindre la guàrdia civil i ens tancarà a tots) En aquella època una amiga i jo, que ens ha agradat jugar a cartes sempre, estàvem conjuminades per traure'ls tot els diners a la resta, i ens eixia molt bé, hem sopat moltes vegades de franc. Bé ara sols ens queda el record i la partida de bingo en família el dia de Nadal, tres o quatre hores de joc i de rises, allò que fa que ens juntem encara tots els que quedem i recordem als que ja no estan.
