La voz del violín
Andrea Camilleri
235 pàg.
Tal volta et preguntes com es possible que haja llegit tants llibres del Camilleri en tan poc de temps? La resposta és ben fàcil, m'encanten i una vegada els comence no puc deixar-los fins que llig les inicials de l'autor a la última pàgina, per cert no la compte mai quan pose el número de pàgines perquè simplement és una nota aclaridora de l'autor i no forma part de la trama del llibre.
Dit i justificat aquest fet et contaré una miqueta de què va este nou cas del Montalbano, eixe comissari escèptic, irònic, socarró, amant de la bona taula i de vegades malenconiós, que acompanyat dels seus homes, et fa passar les vesprades d'allò més entretinguda.
L'aparent pau siciliana es veu truncada per l'assassinat d'una estranya. Una jove bella, dona d'un metge bolonyès, apareix morta en el xalet d'ambdós. Poques pertinences l'acompanyaven en l'escena del crim, a part d'un misteriós violí guardat en el seu estoig. La seua borsa de joies s'ha esfumat i totes les mirades se centren en un parent desequilibrat que ha desaparegut la mateixa nit del crim. Montalbano, amb la seua parsimònia habitual, inicia la investigació. No creu a ningú, no es fia de ningú. Després de la mort d'un sospitós, els seus superiors donen per tancat el cas, però ell, ni parlar. Transitant els límits de la legalitat, com és el seu costum, Montalbano ha de relacionar-se i pactar amb els elements més indesitjables i abjectes de l' hampa, iniciant un viatge pels indrets més foscos de l'ànima humana, en el fons, el seu territori predilecte.
