La luna de papel
Andrea Camilleri
251 pàg.
El nou cas de Montalbano, un dels més tèrbols als quals s'ha enfrontat, arranca amb la desaparició d' Angelo Pardo, un solitari i enigmàtic representant de productes farmacèutics. La posterior troballa del seu cadàver en circumstàncies no precisament decoroses planteja una cadena d'interrogants sobre el mòbil del crim, per la qual cosa Montalbano centra la seua atenció en les dones més properes a Angelo: la seua germana Michela, una fadrina que sota les seues robes amples amaga una voluptuositat que torba al nostre comissari; i la seua amant, Elena, la jove i bellíssima esposa d'un vell professor. Les seues històries es contradiuen i Montalbano, que sospita que ambdues oculten alguna cosa, s'esforça a traure aigua clara de tot això.
Tal vegada perquè Salvo Montalbano nota més que mai la pesada càrrega del temps sobre els seus muscles, el lector assidu del comissari sicilià el trobarà més madur i reflexiu que mai, encara que no per això menys amatent a desemmascarar la impostura i els paranys amb que intenten confondre'l, i, naturalment, sense renunciar ni una mica a la seua acostumada al·lèrgia als comandaments superiors i al jutge de torn. Posada a prova per enèsima vegada la seua fidelitat a Livia, en aquest llibre Salvo Montalbano s'acosta com mai a la psicologia femenina, al mateix temps que es rebel·la contra les primeres manifestacions del pas del temps.
