dimecres, 28 d’abril del 2010

29é llibre
Harmattan

María J. Rivera
336 pàg.

Sinopsi: Legazal, una jove educada en la cosmopolita Beirut, es desplaça al Sahara para casar-se amb un jove tuareg. Un matrimoni que no pot eludir a l'haver nascut d'un pacte d'honor segellat pels seus respectius besavis moltes dècades arrere. Malgrat abandonar a la seua família i amics, eixir d'un Beirut tenallat per una nova guerra és un alleugeriment, però tampoc serà senzill adaptar-se a la quotidianitat d'una menuda localitat immersa en l'oceà d'arena i aprendre els hàbits i costums d'aquest poble nòmada, el dels enigmàtics «homes blaus» del desert. Legazal, que significa la gasela, al principi cerca refugi en les seues lectures, la música i la pintura, però a poc a poc anirà emmotlant-se a les particularitats del seu marit i impregnant amb la seua presència la vida local. El nomadisme, el domatge de cavalls, la fabricació de l'indi i la falconería s'aniran entrecreuant en el seu moment a dia amb la difícil acceptació de la bigàmia, de les relacions sexuals estranyament complexes i lliures, de les absències del marit, de la fèrula autoritària però intel·ligent de la matriarca, de la seua maternitat... Fins que la tragèdia apunte una matinada per l'horitzó de dunes.
En la meua humil opinió un dels llibres més bonics que he llegit des que començà l'any. Escrit en prosa, no deixa de ser una novel·la, és d'un lirisme encisador. Tot ell està farcit de frases i pensaments que t'arriben dins l'ànima i et colpixen:

  • "Unos pájaros son máquinas de volar y otros cajas de música". ( Així comença el llibre, els ocells són una part important de la narració).

  • Els vots de fidelitat que fa són preciosos: "Juro por el sol y su claridad, juro por la noche cuando extiende su velo, juro por la mañana, juro por la higuera y el olivo, juro por la hora de la tarde".

  • No em diràs que esta frase no és magistral: "inventar historias me ha parecido siempre una forma de agrandar el mundo".
I ací acabe perquè no vull contar-te res més i així quan el lliges et sorprendrà tant o més que a mi. Espere que el gaudisques tant com jo.









diumenge, 25 d’abril del 2010

28é llibre
Una vida en juego
Albert Salvadó
288 pàg.

Sinopsi: La Barcelona de principis del segle XX sacsejada pels conflictes socials i l'explosió del modernisme, constitueix el marc històric d'aquesta novel·la.
Víctor Pons treballa com cap de seguretat del casino de La Rabassada, que s'inauguraria a Barcelona amb tota pompa el 15 de juliol de 1911 i que tindria la pretensió de ser el nou emblema de la ciutat.
Com responsable de la seguretat del Casino es veurà enfrontat en tota la seua cruesa a la cobdícia i la bogeria que generen les taules de joc, però també serà allí on trobe l'amor de Carla Torres, una jove burgesa.
La mort en estranyes circumstàncies d'un client del casino d'origen italià, provocarà que Pons haja de fer ús de tots els seus recursos per a evitar un escàndol, pel que fa desaparèixer el cos. No obstant això, el que en principi semblava un suïcidi resultarà ser un assassinat i Pons es veurà immiscuït en una trama policial esquitxada per l'amenaça mafiosa, que l' obligarà a desentranyar la madeixa del succeït, sense adonar-se que hi ha una vida en joc: la seua.
M'encanten les històries que barrejen fets reals amb ficció i aquesta novel·la n'és un exemple magistral. Barcelona passa a ser protagonista de la història, es personalitza, cobra vida i la veus com creix dia a dia i com adquirix l'aspecte que finalment té, una gran ciutat, viva, bellíssima. Una crònica d'inicis del segle XX no sols de la ciutat de Barcelona, també del món.
Un llibre que val la pena llegir.
Aquesta imatge l'he treta de l'enllaç que hi ha després on ens conta la història del Casino de la Rabassada amb molt de detall, val la pena fer-li una ullada. Sembla estranya aquesta magnífica obra a començament de segle XX ( hui en dia estem acostumats, però açò degué ser la bomba en aquell moment) llàstima que quede ben poca cosa, era grandiós.