dimecres, 28 d’abril del 2010

29é llibre
Harmattan

María J. Rivera
336 pàg.

Sinopsi: Legazal, una jove educada en la cosmopolita Beirut, es desplaça al Sahara para casar-se amb un jove tuareg. Un matrimoni que no pot eludir a l'haver nascut d'un pacte d'honor segellat pels seus respectius besavis moltes dècades arrere. Malgrat abandonar a la seua família i amics, eixir d'un Beirut tenallat per una nova guerra és un alleugeriment, però tampoc serà senzill adaptar-se a la quotidianitat d'una menuda localitat immersa en l'oceà d'arena i aprendre els hàbits i costums d'aquest poble nòmada, el dels enigmàtics «homes blaus» del desert. Legazal, que significa la gasela, al principi cerca refugi en les seues lectures, la música i la pintura, però a poc a poc anirà emmotlant-se a les particularitats del seu marit i impregnant amb la seua presència la vida local. El nomadisme, el domatge de cavalls, la fabricació de l'indi i la falconería s'aniran entrecreuant en el seu moment a dia amb la difícil acceptació de la bigàmia, de les relacions sexuals estranyament complexes i lliures, de les absències del marit, de la fèrula autoritària però intel·ligent de la matriarca, de la seua maternitat... Fins que la tragèdia apunte una matinada per l'horitzó de dunes.
En la meua humil opinió un dels llibres més bonics que he llegit des que començà l'any. Escrit en prosa, no deixa de ser una novel·la, és d'un lirisme encisador. Tot ell està farcit de frases i pensaments que t'arriben dins l'ànima i et colpixen:

  • "Unos pájaros son máquinas de volar y otros cajas de música". ( Així comença el llibre, els ocells són una part important de la narració).

  • Els vots de fidelitat que fa són preciosos: "Juro por el sol y su claridad, juro por la noche cuando extiende su velo, juro por la mañana, juro por la higuera y el olivo, juro por la hora de la tarde".

  • No em diràs que esta frase no és magistral: "inventar historias me ha parecido siempre una forma de agrandar el mundo".
I ací acabe perquè no vull contar-te res més i així quan el lliges et sorprendrà tant o més que a mi. Espere que el gaudisques tant com jo.