Una vida en juego
Albert Salvadó
288 pàg.
Sinopsi: La Barcelona de principis del segle XX sacsejada pels conflictes socials i l'explosió del modernisme, constitueix el marc històric d'aquesta novel·la.
Víctor Pons treballa com cap de seguretat del casino de La Rabassada, que s'inauguraria a Barcelona amb tota pompa el 15 de juliol de 1911 i que tindria la pretensió de ser el nou emblema de la ciutat.
Com responsable de la seguretat del Casino es veurà enfrontat en tota la seua cruesa a la cobdícia i la bogeria que generen les taules de joc, però també serà allí on trobe l'amor de Carla Torres, una jove burgesa.
La mort en estranyes circumstàncies d'un client del casino d'origen italià, provocarà que Pons haja de fer ús de tots els seus recursos per a evitar un escàndol, pel que fa desaparèixer el cos. No obstant això, el que en principi semblava un suïcidi resultarà ser un assassinat i Pons es veurà immiscuït en una trama policial esquitxada per l'amenaça mafiosa, que l' obligarà a desentranyar la madeixa del succeït, sense adonar-se que hi ha una vida en joc: la seua.
M'encanten les històries que barrejen fets reals amb ficció i aquesta novel·la n'és un exemple magistral. Barcelona passa a ser protagonista de la història, es personalitza, cobra vida i la veus com creix dia a dia i com adquirix l'aspecte que finalment té, una gran ciutat, viva, bellíssima. Una crònica d'inicis del segle XX no sols de la ciutat de Barcelona, també del món.
Un llibre que val la pena llegir.
M'encanten les històries que barrejen fets reals amb ficció i aquesta novel·la n'és un exemple magistral. Barcelona passa a ser protagonista de la història, es personalitza, cobra vida i la veus com creix dia a dia i com adquirix l'aspecte que finalment té, una gran ciutat, viva, bellíssima. Una crònica d'inicis del segle XX no sols de la ciutat de Barcelona, també del món.
Un llibre que val la pena llegir.
Aquesta imatge l'he treta de l'enllaç que hi ha després on ens conta la història del Casino de la Rabassada amb molt de detall, val la pena fer-li una ullada. Sembla estranya aquesta magnífica obra a començament de segle XX ( hui en dia estem acostumats, però açò degué ser la bomba en aquell moment) llàstima que quede ben poca cosa, era grandiós.
