dissabte, 3 d’abril del 2010

24é llibre
Un giro decisivo
Andrea Camilleri
221 pàg.
Quasi al límit de l'esgotament, mentre nada en el mar amb la fúria de qui vol alliberar-se d'una nit de pensaments obsessius, el comissari Salvo Montalbano es topa, literalment, amb la investigació més difícil de quantes ha portat a terme fins a la data. En efecte, la seua troballa d'un cadàver mig descompost, amb uns profunds talls en els canells i els turmells, desencadenarà una sèrie de reaccions que faran que se senta més aïllat i superat per les circumstàncies que mai. La realitat política, l'actitud de la policia cap als immigrants, tot conspira contra el seu natural desig que es faça justícia amb el cadàver anònim, destinat si no, com tants casos de clandestins ofegats, a ser arxivat sense més tràmit i a perdre's en un anonimat que, d'una manera estranyament macabra, sembla harmonitzar amb l'apressant sensació de solitud que pateix Montalbano. No obstant això, la iniquitat sacseja per fi al comissari, esborra del mapa qualsevol intenció d'abandonar la seua professió i l'espenta cap a l'arriscat camí d'una doble investigació sobre uns delictes aparentment independents i només equiparables per la infame violència que s'endevina. Dos misteris que, a pesar d'estar destinats a confluir en un punt determinat, es neguen a fer-ho, conformant un enigma inquietant que desbarata una vegada i una altra el trencaclosques. Al final del camí, la veritat que espera a Montalbano és d'aqueixes l'horror inconmensurable de les quals transforma per a sempre a una persona, fins i tot a algú tan adobat en mil batalles com Salvo Montalbano. En aquesta novel·la del seu famós personatge, Andrea Camilleri ha deixat vore, amb la profunda dimensió humana que el caracteritza, el seu empipament amb un món que el disgusta, però també amb aquells que s'acomoden, entre falsament resignats i ocultament satisfets, a una realitat que quasi sempre està subjecta a la voluntat de l'home.